Lluny, lluny d'aquí, hi havia un taronger en flor. Un taronger que encara tenia taronges groguejant com l'or. El vent bategava les fulles tremoloses; a l'aire se sentia la flaire dolça de les flors més blanques, les flors innocents, i el silenci escoltava com refilava el rossinyol. Semblava un taronger sortit d'un quadre de Santiago Rusiñol, d'un poema de Josep Lluís Pons i Gallarza, i ens feia recordar que veure tarongers en flor pel teu...



