PERIODISTA
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
Amb el nou any tots tenim un cúmul de bones intencions. La majoria desapareixen en una setmana. Altres les anem retardant per comoditat i, finalment, les definitòries les tenim presents, malgrat que no sempre donem els passos necessaris per fer-les efectives. Els periodistes, precisament perquè cada dia traiem un diari al carrer, gaudim d'una perspectiva diferent a moltes altres persones. Intentem ser pragmàtics i objectius, a la vegada que procurem –moltes vegades en un mínim de temps– acumular la informació necessària per tal que les coses que informem siguin per damunt de cap altra consideració veritats com a temples. La nostra missió té molt més un caràcter humanista, el que ens ajuda a ser socials, que tecnològic, malgrat utilitzem tots els mitjans per obtenir la màxima i més àmplia informació. Això que pot ser una virtut, podria ser també un pecat capital. Com que les humanitats per a molta gent ja no resulten necessàries, hem d'afrontar la realitat des de la mateixa, però sense defallir. Les accions físiques provoquen sempre reaccions que també ho són. Demanem responsabilitats per la malversació, la caiguda d'un pont, una gestió mal feta. És més, ens convertim en paladins de moltes causes. Ignorem, però, quina és la nostra postura quan els factors humans/humanistes cauen. Una part de la culpa la tenim nosaltres i una altra les tiranies –de tot símbol i color– a qui destorba la tradició il·lustrada i el món del pensament, perquè els resta poder.
El periodisme és quelcom més que un titular i no es pot viure només dels mateixos, sinó de la feina raonada i ben feta. En els moments de crisi la nostra responsabilitat és encara més gran. Però és difícil, perquè tens el poder –algun diferent en cada moment–que s'enfronta i amenaça. Un periodista pot ser heroi un dia, però no se li pot demanar que ho sigui cada dia, entre altres coses perquè som humans. 2012 és un any que necessitem molt de les humanitats i el sentit humanista de la vida. Ens hem de preguntar i contestar si, més enllà de la gestió econòmica, dels recursos i la distribució, és possible una societat democràtica sense comptar amb la reimplatació de la visió humanista del món i les persones.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
