El Periòdic d'Andorra

El problema de la crisi és que comporta molts altres que no es poden deixar de banda i de solucionar tots ells a la vegada. Tenim crisi financera, pressupostària, econòmica i en alguns altres aspectes, política també. A la vegada assistim a una crisi cultural i de valors que prima l'egoisme econòmic sobre les persones i manifesta una capacitat cada vegada més evident per definir nous models. Estem parlant, ara mateix, de reformes fiscals, obertura econòmica, reestructuració dels funcionaris públics, del Consell de l'Audiovisual, d'ATV, la CASS i el SAAS, i axí podríem continuar fent grossa la llista fins a límits importants. El més remarcable és que tot és important i per tant no es pot prescindir de les accions immediates a tots els nivells. Enfront d'aquesta realitat es troben les diferents postures.

Un capitalisme que no es veu que sigui capaç d'autoregular col·lectivament, uns progressistes que busquen diner que produeixi diner encara que només sigui per mantenir la societat del benestar, cosa cada vegada més difícil, o un moviment obrer que contempla impassible com la seva capacitat de supervivència cada vegada és més baixa. En general no es parla de política de recuperació, sinó de rigor i austeritat, malgrat que comencen a variar certes tendències davant els pèssims resultats obtinguts.

Si volem evitar la fallida social el treball ha de ser evitar l'explotació. Fins ara les moltes queixes però la poca mobilització popular revela impotència. Tenim que solucionar la qüestió per aconseguir una pau social –inevitablement acompanyada d'una acció econòmica– que faci possible un esforç comú. I això només ho podem aconseguir posant solucions a la crisi cultural, buscant el pensament per damunt dels pegats estructurals.

Realment molta feina per davant. És com si ens tinguéssim que menjar un gran elefant: l'única manera es fent pinxos i anar fent sense descansar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.