PERIODISTA
Viure en la veritat de les coses que passen és l'obligació que tenim tots els humans. Més encara en moments difícils. No es tracta tant d'escombrar cap a casa com que el carrer estigui net i el carrer aboca sempre en defensa dels més dèbils.
Viure la veritat és practicar l'ètica personal, científica, social i econòmica i també, naturalment, la professional de cadascú. La realitat actual, en gran mesura i en totes parts, és la d'un món, un país, unes persones en què la riquesa es vol traduir en poder per augmentar-la i no en justícia per a distribuir-la com cal entre les persones i el món físic.
Ara mateix les famílies passen per moments difícils per retornar els seus deutes. Els governs també, però no tant. Tot el que han de fer és assegurar que el deute augmenti menys lentament que la base imposable.
El deute de la Segona Guerra Mundial –per exemple i per citar el més gran de tots– mai es va tornar de cop, sinó que es va fer de forma menys irrellevant, fins a l'extrem que els principals deutors en aquell moment són els principals motors econòmics actualment.
¿Explicació? Entre moltes altres consideracions la solidaritat humana enfront les circumstàncies adverses amb una visió d'interès general de totes les coses.
El filòsof Germán Cano comenta la resistència actual a convertir el dens entramat polític de la societat civil, en un arxipèlag d'empreses –públiques i privades– histèricament insolidàries. Per això el que anys enrere, amb sang, suor i llàgrimes, es va solucionar col·lectivament ara ens resulta molt més difícil.
Aquesta consideració generalista es podria fer a nivells particular i col·lectiu a casa nostra. No es tracta tant del que vols que facin per a tu, sinó del que tu vols fer per als altres.
La recepta es podria aplicar en cada cas que passa i en tots els casos.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
