PERIODISTA
Tot el que comença un dia acaba un altre, però mai desapareix, perquè si aconsegueix fugir de la memòria es transforma en record. Aquesta secció que vaig agafar com a relleu i homenatge a Manuel Mas –que la va crear-- ha sortit cada dia pràcticament tota la història d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA. Sens dubte és la columna periodística que ha durat més temps, en el dia a dia dels nostres mitjans de comunicació. Això només s'aconsegueix amb lectors fidels als que els dedico l'adéu final: «Gràcies pel vostre amor i perdoneu els errors». Com que aquest adéu és també a tota la meva feina en aquest rotatiu que vaig fundar fa prop de catorze anys, agraeixo a tots els meus companys la seva amistat que m'acompanyarà sempre. Perdó també a vosaltres, amics, per les meves culpes mai deliberades i sí potser equivocades.
Tant aquesta secció com el propi diari han esta sempre un compromís ferotge amb Andorra i els seus ciutadans, especialment els menys considerats i dèbils. Per això he volgut que fos sempre un fòrum públic on conformar l'opinió de tot el país. He considerat la meva feina com una mirada compartida amb professionalitat, ètica, humanitat i sentiment de convivència col·lectiva, que aspira a una societat oberta que ha de lluitar coda dia contra la indiferència o els sentiments egoistes.
Dic adéu a una etapa inoblidable per responsabilitat pròpia. Tots els que em coneixen saben que el bé més preuat de tot periodista és el seguiment de totes les regles deontològiques. Marxo lleuger d'equipatge personal, però amb la voluntat de fidelitat als principis que he defensat al llarg de la meva vida. «Coses» ha estat un ideal,la construcció d'un camí fet de paraules i amb els arbres del pensament als seus costats. M'agradaria que –en els errors i encerts– fos el meu llegat. Donar sentit a les «Coses que passen» buscant la quotidianitat de les persones i el seus sentiments per compartir.
Als periodistes –tots– la meva amistat i defensa en el moment que sigui i amb qui sigui, dels seus valors professionals, com he demostrat quan feia el cas. Sapigueu que seguiré llogant la meva ploma, però que mai la vendré. En aquesta senda sense fi que busca el límit entre la llum i el blau em trobareu, ala vorera, amb el PERIÒDIC sota el braç i sempre recordant una de les millors aventures de la meva vida. Punt i final. Adéu.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
